L'hora dels adéus!

Hola!!!!Ha arribat el moment d'acomiadar-me d'aquest curs que ja finalitza i m'agradaria comentar que ha estat un plaer compartir angoixes, aprenentatges, experiències i anècdotes amb vosaltres!

La meva valoració del curs és positiva perquè m'ha ajudat en molts aspectes de la meva nova vida com a mestra. Crec que tots els meus interessos inicials s'han complert perquè hem tractat tots els temes que vaig plantejar-me el primer dia de curs i per tant, estic molt satisfeta! No obstant això, és ben cert que els diferents temes que hem tractat com la resolució de conflictes, la LOE o l'atenció a la diversitat, s'han analitzat en una fase molt inicial i que cal apronfudir més de forma personal per començar a "dominar" el tema.

La creació del blog ha estat una idea innovadora i molt profitosa perquè ens ha permès compartir idees i aprenentatges i, perquè no, ens ha ajudat a conèixer-nos una mica millor!

I només em queda dir-vos que molts ànims per continuar millorant aquesta gran professió que ens uneix! Espero que mantinguem el contacte i així poder continuar compartint part de la nostra vida!

Una enorme abraçada!

Taller 4 : Educació socioemocional i salut del docent

1. Esquema conceptual sobre el procés de desenvolupament emocional

Tal i com indica l'esquema, nosaltres vivim situacions i experiències que ens fan sentir i viure certes emocions. Aquestes emocions, a més de viure-les i experimentar-les, també hem d'aprendre a identificar-les i hem de ser capaços de posar-les un nom (ex. ira, alegria, sorpresa...)
Un cop coneixem les emocions que vivim, hem d'intentar regular-les i integrar-les a la nostra personalitat i el nostre comportament diari amb naturalitat.
Si som capaços de regular-les, cultivarem un estil afectiu bo i ajudarem a mantenir en bon estat la nostra autoestima i, en conseqüència, viurem en harmonia amb nosaltres mateixos (aspecte importantíssim per mantenir la nostra salut emocional, psicològica i física).

2. Les emocions viscudes des de la pràctica reflexiva.

Preguntes:

5) Com t'has sentit amb les funcions o encàrrecs que et van encomanar?

6) Què t'han fet sentir els teus alumnes durant la preparació de la festa?

10) Com t'has sentit amb els teus alumnes durant la celebració de la festa?

2.1 Autoanàlisi

5) Em vaig sentir molt bé perquè em va tocar estar tota la tarda amb els meus alumnes de 4t. L'altra tutora no hi estaria i a mi em tocava estar la festa amb els nens i nenes. Em vaig alegrar per tenir una responsabilitat i a la vegada em vaig posar una mica nerviosa pel repte (seria la meva primera festa d'escola on hauria d'encarregar-me jo sola d'un grup de 25 alumnes).

6) Durant la preparació de la festa en diverses sessions de plàstica, vaig notar molta alegria i molts nervis per part de l'alumnat en general. Tenien moltes ganes de disfressar-se i de fer una gran festa. Tot això provocava xivarri i desconcentració en moltes ocasions.

10)Durant la festa m'ho vaig passar molt bé, els alumnes van seguir les meves indicacions i es van comportar fantàsticament. Vam fer una desfilada i desprès vam estar ballant i jugant tots junts fent pinya. A les mares assistents també els hi va agradar molt la festa.

2.2 Contrast

5)Bé, encara que jo durant aquesta part de la sessió no hi era, he estat llegint les aportacions d'alguns companys/es en els seus blogs i he pogut constatar que hi va haver opinions i gustos per tothom. Pel que he vist, hi ha hagut alguns companys/es que no van poder participar gaire de la festa del carnestoltes i d'altres que ho van fer intensament.

6) En aquí, la majoria ha coincidit en que als alumnes els hi feia molta il·lusió la celebració d'aquesta festa. Estaven força entusiasmats i nerviosos, però en general es respirava un ambient d'alegria.

10) També he pogut veure com els companys/es que van poder assistir a la festa s'ho van passar força bé i van veure com els alumnes també ho feien.

2.3 Redescripció de la pràctica

Crec que poder explicar i contrastar opinions és sempre molt interessant perquè pots aprendre noves estratègies o pràctiques que poden ser útils amb els teus alumnes i d'altres exemples que et serveixen per saber que és el que no has de fer. Penso que tot aquest intercanvi de mirades i experiències viscudes ens ajuden molt en la nostra pràctica docent.

Crec que la celebració del carnestoltes a la meva escola va ser una festa molt ben organitzada i original. Els alumnes van disfrutar molt tant abans com durant la celebració de la festa. Crec que les meves emocions van ser les "lògiques" al unir-se una festa i la responsabilitat de controlar a un grup d'alumnes força nombrós i mogut. Alegria, nervis, il·lusió, una mica de por i molt d'entusiasme van ser les emocions que vaig sentir i viure durant aquests dies. Esperem que l'any vinent la por vagi desapareixent amb l'augment de la meva pràctica i experiència docent.

Taller 3: Diversitat i interculturalitat

Àrea: Coneixement del medi natural, social i cultural.

Cicle mitjà, nivell 4t

Títol de la unitat: Les comarques de muntanya.

Temporització: 7 sessions (3 d'1h30 i 4 de 45minuts)

Competències pròpies de l'àrea:

- Identificar, localitzar i descriure les principals característiques naturals, humanes i socials d’un territori utilitzant conceptes i procediments geogràfics.
- Conèixer i comprendre el context natural, social i cultural d’una part del territori català.

Competències transversals:

- Comunicatives:

- Expressar idees i organitzar informacions de manera eficaç i intel·ligible.

- Utilitzar convencions cartogràfiques i saber-les interpretar.

- Metodològiques:

- Utilitzar el pensament crític i creatiu per a l'anàlisi de la informació.

Objectius didàctics:

1. Conèixer les comarques de muntanya de Catalunya.
2. Identificar el paisatge de les comarques de muntanya.
3. Reconèixer les principals activitats econòmiques entre comarques de muntanya.
4. Identificar les principals xarxes de comunicació entre comarques de muntanya.
5. Descobrir part del patrimoni de les comarques de muntanya.
6. Conèixer les característiques pròpies de la Val d’Aran.

Habilitats que es desenvolupen:

L'entorn i la seva conservació:

- Identificació de les comarques de muntanya.
- Coneixement del relleu, el clima i la vegetació de les comarques de muntanya.
- Identificació dels rius catalans.

Persones, cultures i societats:

- Identificació de les formes de vida de les comarques de muntanya.
- Identificació de les activitats econòmiques de les comarques de muntanya.
- Descoberta de l’excepcionalitat de la Val d’Aran.
- Descoberta del patrimoni natural i cultural de les comarques de muntanya.

Entorn, tecnologia i societat:

- Interpretació d’un mapa amb corbes de nivell.
- Descripció del cremallera de Núria.

Activitats d'aprenentatge:

- Observació d’un mapa de les comarques de muntanya de Catalunya.
- Identificació de comarques de muntanya.
- Compleció d’oracions que expliquen les característiques de les comarques de muntanya.
- Compleció d’oracions que expliquen les activitats econòmiques de les comarques de muntanya.
- Classificació d’espais segons siguin patrimoni natural, cultural o històric.
- Acoloriment d’un mapa de corbes de nivell.
- Acoloriment del dibuix d’una muntanya segons l’alçada.
- Indicació de les comarques i les capitals de muntanya.

Criteris d'avaluació:

1. Identifica les comarques de muntanya en un mapa.
2. Coneix les característiques principals del paisatge.
3.Identifica els sectors econòmics més representatius de les comarques de muntanya.
4.Valora la importància del patrimoni natural, cultural i històric de les comarques de muntanya.
5. Comprèn el concepte de corbes de nivell.6. Mostra interès per la història i la cultura aranesa.

Reflexió i propostes de millora:

En aquesta unitat didàctica no es contempla cap activitat i/o estratègia per a treballar les competències multiculturals.

Tot i que no hi ha cap alumne nouvingut al grup-classe i tots els alumnes immigrants entenen bé la llengua catalana crec que sempre va bé fer alguna activitat on es treballi a partir de grups cooperatius.

Així, per exemple, proposaria fer una activitat en petit grup que es tractés de dibuixar un mapa mut de Catalunya i identificar les comarques que en aquesta unitat es treballen. Desprès se les podrien aprendre i la mestra fer algunes preguntes a cada grup per veure quin grup se les sap millor.

També es podria buscar per internet, altres llocs del món on es donessin algunes de les característiques de les nostres comarques de muntanya (relleu, clima, vegetació, fauna...)

A nivell de centre ja es fan tutories individualitzades o en petit grup amb els alumnes nouvinguts per millorar la seva integració a l'escola (no tenim aula d'acollida).

Taller de dinàmica d'aula i resolució de conflictes

1. Tècniques de dinàmica d'aula

2. Exemple de dinàmica de grup

Títol de l'activitat: Llista de qualitats

Objectius:

- Fomentar la cohesió del grup.
- Aprendre a verbalitzar qualitats positives dels companys/es i saber-les valorar.
- Reforçar l’autoestima dels alumnes.
- Treballar la comunicació entre tots els alumnes.

Continguts
Tècnica de dinàmica de grup per afavorir la confiança amb el grup -etapa de confiar- i la cohesió grupal.

Disposició inicial

Asseguts en una cadira tenint al davant una taula (disposició normal de classe).

Descripció

Cada alumne en un full en blanc escriu el seu nom a la part superior del full. Un cop fet això, la mestra recull tots els fulls i a l’atzar va repartint un full a cada alumne. L’única condició del joc és que cada alumne ha de tenir un full d’algun company/a que no sigui ell mateix. Cada nen/a haurà d’escriure un parell de qualitats o trets positius del company/a que li hagi tocat.
Desprès cada alumne/a llegeix en veu alta el nom del company/a que li ha tocat i el tret positiu que ha escrit.
Finalment, la mestra recull totes les fitxes i les guarda per una altra sessió.És important fet aquesta activitat de forma rutinària cada setmana o quinze dies per tal d’anar treballant la cohesió de grup. (En grups on hi hagi molts conflictes o poca cohesió).

Materials

- Una cadira i una taula per alumne.
- Un full en blanc per cada alumne.
- Llapis, goma d’esborrar i colors.

Posada en comú

Al finalizar l'activitat verbalitzem:Com ens hem sentit? Ens ha agradat? Per què?

3. Això comença malament
- Com intervenir per impedir que el conflicte entri en el cicle maligne?
El mestre ha d'intentar relaxar al pare ja que està massa nerviós per poder mantenir una conversa. No s'ha de posar en el seu nivell i elevar el to o posar-se a la defensiva; sinó tot el contrari donar-li en part la raó per l'incident i convidar-lo a parlar-lo en un altre moment i en un altre lloc.

- Quines estratègies pot seguir per no posar-seal mateix nivell que el Sr. Martí?
Dues de les tècniques que ens van ensenyar a l'anterior taller de tutoria crec que podrien anar molt bé en aquest cas. Es tracta del LEA (legitimar, entendre i acceptar la postura del pare) i fer un "down"; deixar que l'altre s'expliqui i continuar parlant de forma relaxada i positiva.

- Què fer per resoldre el conflicte?
Citar al pare en un altre moment del dia (millor el mateix dia) en un lloc més tranquil (un aula) per parlar-lo. Se suposa que el pare ja estarà més tranquil i haurà vist que des del centre s'entén la seva postura i estarà més obert a escoltar la versió de l'escola. El mestre no ha de jutjar el pare en cap moment, sinó que sempre ha de mantenir una postura de respecte i d'empatia tot intentant buscar una solució.

- I finalment, què fer si el conflicte no es resol?
Si el problema no es pot resoldre entre mestre i pare; comentar-lo al coordinador de cicle i a l'equip directiu i que ells intentin arreglar-ho amb els pares o a través d'unes altres vies.

Com canvien les coses...

Taller d'acció tutorial

En aquest taller hem treballat dues teories: La teoria de la comunicació humana i la teoria dels sistemes. Tot seguit resumiré en forma d'esquema les característiques més importants d'aquestes teories:

1) Teoria de la comunicació humana:

• Parteix del fet que és IMPOSSIBLE no comunicar-nos.
• La base de qualsevol relació és el LEA (legitimar, entendre i acceptar).
• La comunicació té, per una banda, un nivell de contingut (missatge) i, per un altra, un nivell de relació (tipus de relació que tenim amb els altres).
• La comunicació ha de tenir en compte tots els punts de vista de cada un dels seus participants.
• Hi ha dos nivells de comunicació complementaris: El nivell digital referent a continguts (el missatge verbal) i el nivell anàlogic referent a la comunicació no verbal (mirades, gestos,etc).

2) Teoria dels sistemes

• Una bona pràctica educativa implica treballar en equip, en xarxa, amb tots els agents educatius que intervenen en el procés d'aprenentatge de l'alumne/a (alumnes, paral·leles, claustre, comunitat educativa, famílies, agents externs, societat). Això converteix la pràctica educativa en un SISTEMA OBERT, amb contacte permanent amb el medi.
• Parteix de la base de que la totalitat és MÉS que la suma de les parts.
• Hem de ser partidaris del PENSAMENT CIRCULAR (no fer prejudicis, ni tenir en compte estereotips). Hem de conèixer sempre les circumstàncies de les situacions.
• Ens hem d'allunyar de l'homeostàsi (no canvi) i tendir cap al feedback positiu o morfogènesi (quan sí que hi ha canvi).
• En les relacions intrapersonals poden haver-hi altres elements com les lleialtats, les aliances i les coalicions.

La relació amb les famílies: Les entrevistes

Per aconseguir una bona relació amb les famílies, hem de saber estructurar i organitzar bé els continguts que volem tractar en les entrevistes i mantenir un clima de confiança i de comoditat. Primer de tot, hem de treballar la comodació de la família. Podem començar per alguna cosa positiva de l'alumne/a. Després, a poc a poc, s'ha d'entrar en el tema a tractar. Per aconseguir resultats, hem tenir en compte aquesta seqüència d'estratègies:

• El reconeixement del paper i de la visió de la família (legitimar, entendre i acceptar).
• La connotació positiva: Redefinir una problemàtica en termes positius.
• Clarificar i recapitular: Dirigir una pregunta amb la intenció de comprovar si s'ha comprès correctament el missatge i transmetre un resum elaborat del contingut cognitiu i/o afectiu donat.
• "El mapa no és el territori" : No hem de prejutjar a l'alumne per alguns dels seus comportaments; l'alumne només es mostra.
• Parlar des del "jo". Ex. "jo em vaig preocupar molt quan..."
• La PREGUNTA és la base de l'entrevista. Hem d'aconseguir que la família ens expliqui la problemàtica abans que ho fem nosaltres. Utilitzar preguntes circulars, preguntes que impliquin reflexió.
• Metacognició: Fer ús de la comunicació per informar sobre ella mateixa.
• Circularitat: Els processos s'interrelacionen i s'influencien mútuament, de manera que el passat influeix sobre el preset i le futur i a l'inrevés.

Qüestionari inicial

Hola a tothom!
Aquí us deixo el qüestionari inicial: Què implica ser docent?
Espero que us interessin les meves reflexions personals...

QÜESTIONARI: QUÈ IMPLICA SER DOCENT?

Per què has triat fer de mestre/a?
Perquè m’encanta el món educatiu i l’ensenyament en general; perquè crec que ajudar als nens i nenes a créixer com a persones i veure’ls com aprenen i es fan cada cop més savis és impressionant.

Què implica ser mestre/a?
Implica ajudar als nens i nenes a fer-se bones persones, a convertir-se en ciutadans amb valors interns i coneixements que els permeten integrar-se a la societat en la que viuen.

Quines són les teves expectatives?
Aconseguir que els meus alumnes creixin com a persones i que assimilin coneixements, hàbits i valors.

La teva experiència s’acosta a la teva visió de l’educació?
De moment sí. Ara mateix estic amb un grup d’alumnes on s’ha de treballar molt els valors i els hàbits.

La visió que tens de l’educació s’acosta a la del centre educatiu on treballes ara?
Sí, la veritat és que estic molt contenta amb la implicació del professorat en el seguiment dels diferents processos que viuen els alumnes.

La dinàmica del centre et motiva per aprendre?
Sí, com acabo de comentar estic molt contenta amb el centre. És un centre molt actiu i que es preocupa per l’evolució del seu alumnat.

Has tingut dificultats? Com les has canalitzat?
Les dificultats que he tingut són en relació amb el grup-classe ja que és força mogut i alguns alumnes tenen molts problemes conductuals. Aquestes dificultats les he consultat amb les altres mestres de l’escola i elles m’han ajudat i recolzat.

Et sents valorat/da en la teva tasca?
Pels meus companys/es d’escola sí, és clar.

Et trobes acollit/da en el centre on treballes?
Sí molt.

El teu centre té un pla d’acollida per al professorat novell?
No.

En cas de no tenir pla d’acollida, n’hi ha informació o s’han fet actuacions exclusives adreçades al professorat novell?
No.

Quins canals tens per explicar les teves inseguretats, les angoixes i les responsabilitats derivades de la tasca docent?
Ho explico als meus companys de centre, als meus familiars més pròxims i als meus amics més íntims.

Quines informacions serien bàsiques per a tu?
Informació sobre els meus alumnes, conèixer els criteris de centre i la seva línia pedagògica, saber quins són els recursos materials i humans amb què disposo en les meves classes i la relació família – escola dels meus alumnes.

Què esperes d’aquest curs? Prioritza les teves necessitats.
Recursos humans i materials per a diverses situacions d’aprenentatge, informació sobre la LOE i les programacions per competències, la resolució de conflictes, estratègies didàctiques per treballar la interculturalitat i l’acció tutorial.