Taller de dinàmica d'aula i resolució de conflictes

1. Tècniques de dinàmica d'aula

2. Exemple de dinàmica de grup

Títol de l'activitat: Llista de qualitats

Objectius:

- Fomentar la cohesió del grup.
- Aprendre a verbalitzar qualitats positives dels companys/es i saber-les valorar.
- Reforçar l’autoestima dels alumnes.
- Treballar la comunicació entre tots els alumnes.

Continguts
Tècnica de dinàmica de grup per afavorir la confiança amb el grup -etapa de confiar- i la cohesió grupal.

Disposició inicial

Asseguts en una cadira tenint al davant una taula (disposició normal de classe).

Descripció

Cada alumne en un full en blanc escriu el seu nom a la part superior del full. Un cop fet això, la mestra recull tots els fulls i a l’atzar va repartint un full a cada alumne. L’única condició del joc és que cada alumne ha de tenir un full d’algun company/a que no sigui ell mateix. Cada nen/a haurà d’escriure un parell de qualitats o trets positius del company/a que li hagi tocat.
Desprès cada alumne/a llegeix en veu alta el nom del company/a que li ha tocat i el tret positiu que ha escrit.
Finalment, la mestra recull totes les fitxes i les guarda per una altra sessió.És important fet aquesta activitat de forma rutinària cada setmana o quinze dies per tal d’anar treballant la cohesió de grup. (En grups on hi hagi molts conflictes o poca cohesió).

Materials

- Una cadira i una taula per alumne.
- Un full en blanc per cada alumne.
- Llapis, goma d’esborrar i colors.

Posada en comú

Al finalizar l'activitat verbalitzem:Com ens hem sentit? Ens ha agradat? Per què?

3. Això comença malament
- Com intervenir per impedir que el conflicte entri en el cicle maligne?
El mestre ha d'intentar relaxar al pare ja que està massa nerviós per poder mantenir una conversa. No s'ha de posar en el seu nivell i elevar el to o posar-se a la defensiva; sinó tot el contrari donar-li en part la raó per l'incident i convidar-lo a parlar-lo en un altre moment i en un altre lloc.

- Quines estratègies pot seguir per no posar-seal mateix nivell que el Sr. Martí?
Dues de les tècniques que ens van ensenyar a l'anterior taller de tutoria crec que podrien anar molt bé en aquest cas. Es tracta del LEA (legitimar, entendre i acceptar la postura del pare) i fer un "down"; deixar que l'altre s'expliqui i continuar parlant de forma relaxada i positiva.

- Què fer per resoldre el conflicte?
Citar al pare en un altre moment del dia (millor el mateix dia) en un lloc més tranquil (un aula) per parlar-lo. Se suposa que el pare ja estarà més tranquil i haurà vist que des del centre s'entén la seva postura i estarà més obert a escoltar la versió de l'escola. El mestre no ha de jutjar el pare en cap moment, sinó que sempre ha de mantenir una postura de respecte i d'empatia tot intentant buscar una solució.

- I finalment, què fer si el conflicte no es resol?
Si el problema no es pot resoldre entre mestre i pare; comentar-lo al coordinador de cicle i a l'equip directiu i que ells intentin arreglar-ho amb els pares o a través d'unes altres vies.

Com canvien les coses...

Taller d'acció tutorial

En aquest taller hem treballat dues teories: La teoria de la comunicació humana i la teoria dels sistemes. Tot seguit resumiré en forma d'esquema les característiques més importants d'aquestes teories:

1) Teoria de la comunicació humana:

• Parteix del fet que és IMPOSSIBLE no comunicar-nos.
• La base de qualsevol relació és el LEA (legitimar, entendre i acceptar).
• La comunicació té, per una banda, un nivell de contingut (missatge) i, per un altra, un nivell de relació (tipus de relació que tenim amb els altres).
• La comunicació ha de tenir en compte tots els punts de vista de cada un dels seus participants.
• Hi ha dos nivells de comunicació complementaris: El nivell digital referent a continguts (el missatge verbal) i el nivell anàlogic referent a la comunicació no verbal (mirades, gestos,etc).

2) Teoria dels sistemes

• Una bona pràctica educativa implica treballar en equip, en xarxa, amb tots els agents educatius que intervenen en el procés d'aprenentatge de l'alumne/a (alumnes, paral·leles, claustre, comunitat educativa, famílies, agents externs, societat). Això converteix la pràctica educativa en un SISTEMA OBERT, amb contacte permanent amb el medi.
• Parteix de la base de que la totalitat és MÉS que la suma de les parts.
• Hem de ser partidaris del PENSAMENT CIRCULAR (no fer prejudicis, ni tenir en compte estereotips). Hem de conèixer sempre les circumstàncies de les situacions.
• Ens hem d'allunyar de l'homeostàsi (no canvi) i tendir cap al feedback positiu o morfogènesi (quan sí que hi ha canvi).
• En les relacions intrapersonals poden haver-hi altres elements com les lleialtats, les aliances i les coalicions.

La relació amb les famílies: Les entrevistes

Per aconseguir una bona relació amb les famílies, hem de saber estructurar i organitzar bé els continguts que volem tractar en les entrevistes i mantenir un clima de confiança i de comoditat. Primer de tot, hem de treballar la comodació de la família. Podem començar per alguna cosa positiva de l'alumne/a. Després, a poc a poc, s'ha d'entrar en el tema a tractar. Per aconseguir resultats, hem tenir en compte aquesta seqüència d'estratègies:

• El reconeixement del paper i de la visió de la família (legitimar, entendre i acceptar).
• La connotació positiva: Redefinir una problemàtica en termes positius.
• Clarificar i recapitular: Dirigir una pregunta amb la intenció de comprovar si s'ha comprès correctament el missatge i transmetre un resum elaborat del contingut cognitiu i/o afectiu donat.
• "El mapa no és el territori" : No hem de prejutjar a l'alumne per alguns dels seus comportaments; l'alumne només es mostra.
• Parlar des del "jo". Ex. "jo em vaig preocupar molt quan..."
• La PREGUNTA és la base de l'entrevista. Hem d'aconseguir que la família ens expliqui la problemàtica abans que ho fem nosaltres. Utilitzar preguntes circulars, preguntes que impliquin reflexió.
• Metacognició: Fer ús de la comunicació per informar sobre ella mateixa.
• Circularitat: Els processos s'interrelacionen i s'influencien mútuament, de manera que el passat influeix sobre el preset i le futur i a l'inrevés.